La mare em deia que, essent criatura,
va bressolar-me una dona de Llers. Suau embruix que en mi encara perdura, em prenc la vida com si fos en vers. ('Les bruixes de Llers'. Carles Fages de Climent) Llers és terra de bruixes, és màgica, és potent, és inspiradora d'artistes... és particular. Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) va publicar l'any 1924 el llibre de poemes 'Les bruixes de Llers', il·lustrat amb dibuixos de Salvador Dalí. Ell mateix explicava que va intentar que els llersencs li parlessin de les bruixes, però no ho va aconseguir. La solució va ser tirar de llegendes que devia fer dècades que circulaven per la comarca i la conseqüència que els seus poemes van engrandir unes històries que ben bé podrien ser veritat...
Les Garrigues, la zona entre Llers i Avinyonet de Puigventós, és l'escenari on passen més històries de bruixes. Paratges adustos i solitaris, olivets abandonats, records de vinyes que van desaparèixer el 1879 amb la plaga de la fil·loxera, terra de pedra, barraques de pedrots d'arquitectura perfecta i sobretot una Tramuntana que quan bufa hi bufa de valent són ideals perquè les bruixes hi campin fent la seva. Segons diuen, és a Les Garrigues on fa anys i panys algú havia vist com hi celebraven els seus aplecs sabàtics amb tot el ritual tenebrós i sacríleg de la missa negra i la disbauxa que venia després. I potser sense veure'ls, sí que els pagesos els oloraven. Explica la llegenda que un pagès de Llers se les prometia felices perquè l'olivet tenia aquell hivern les oliveres ben farcides. La vigília de Nadal, però, va haver-hi un tramuntanal tan fort que li va fer malbé gairebé tota la collita. Continua la llegenda que les bruixes van anar aquella nit a ballar al seu olivet. Diria la raó que la Tramuntana ara i abans no perdona, encara que sigui temps de collita. Sònia Pau |